Comunicat 20-S

Condemna absoluta per l’estat d’excepció que ens volen imposar

Estem tornant als temps més obscurs de la nostra història recent. No ho permetrem. Ara més que mai defensem el nostre país i els nostres drets més fonamentals. Ens trobaran forts i units contra el feixisme. Contra els opressors, ni un pas enrere. Tot el nostre suport a l’alcaldesa de Girona i a tots els alcaldes i alcaldeses de Catalunya, a les catorze persones detingudes, entre elles diversos alts càrrecs del Govern, no esteu sols!. Ara és l’hora de pendre partit!. #CallaremLesArmes #PosaremLesUrnes

Ja n’hi ha prou de llençar porqueria

Sra. Pineda (PSC-PSOE)
Responem finalment a alguns dels seus atacs perquè la seva demagògia arriba ja a nivells indignants:

Ens acusa d’utilitzar uns càrrecs de confiança previstos quan no hem estat mai partidaris d’aquesta figura. Certament no hem estat mai partidaris d’una figura pagada amb els diners de tothom per treballar al servei del partit o persona que governa. Vaja, el que feia vostè en el seu mandat on com a mínim en tenia tres, alguna dedicada bàsicament a fer-li fotos i propaganda particular. La diferència amb nosaltres és que al cap de dos anys de mandat utilitzarem aquesta previsió, però molt menor, i no al nostre servei sinó per aconseguir un tècnic de participació ciutadana que d’altra manera l’Ajuntament no podia aconseguir. I a més ho fem a través d’un procés obert i no nomenat a dit com feia vostè. I el summum de la cara dura és acusar els nostres representants de buscar mantenir la cadira quan porten entre dos i sis anys (el que més) i vostè porta més de 18 anys asseguda en aquest càrrec i altres que acumula. No tot s’ hi val.

Càmeres i seguretat

Després de les informacions aparegudes en algun mitjà sobre les càmeres de vigilància de Salt, Independents per Salt vol fer les següents consideracions:

Primer: Sempre hem defensat que una política de seguretat ciutadana basada en anar instal·lant noves càmeres de vigilància arreu dels carrers del nostre municipi no respon al model que defensem. En primer lloc perquè es i tendeix a maximitzar i fer un ús populista del problema de la seguretat ciutadana. En segon perquè per trobar solucions reals cal buscar les causes reals, actuar en base a aquestes i no defugir-les. En aquest sentit és evident que allà on es perceben més situacions d’inseguretat és en entorns on es produeixen més processos d’exclusió i marginació socials. L’actuació en matèria de seguretat és indestriable de la millora dels barris i de les condicions de vida dels seus veïns. No es tractaria, per tant, de basar aquestes polítiques en actuacions molt visibles de curt termini, però de dubtosa eficàcia, si de solució real i perdurable en el temps parlem. I en tercer lloc perquè no ens agrada la sensació de viure en una mena de llibertat vigilada, que fins i tot pot generar la sensació d’estar en un lloc més insegur que el que és en realitat.

Segon: És cert que hi ha hagut algunes demandes d’usuaris i entitats de la zona esportiva del Veïnat, ja que a les nits s’hi ha saltat i s’ha malmès instal·lacions i material. En aquest sentit no hem volgut tenir una postura tancada i compartim que en alguns equipaments, i en algun indret puntual, pugui haver-hi alguna/es càmeres com a reforç a la seguretat en moments de més vulnerabilitat. Un fet que trobem diferent de les polítiques que vulguin estendre aquest sistema arreu.

Tercer: En determinats moments, i mes concretament en l’aprovació del plec de clàusules per a la instal·lació de càmeres, es va anar més enllà del que nosaltres, d’acord amb l’exposat, podem compartir. És per això que, com a integrants del govern saltenc, admetem el nostre error. Estarem més alerta. Aprofitem per disculpar-nos amb les persones amb qui compartim aquests plantejaments bàsics de relació entre polítiques socials i seguretat. Persones properes a les quals els hagi pogut generar incomprensió la notícia apareguda en alguns mitjans recentment. La postura que expressarem amb les nostres manifestacions i els nostres vots estaran en la línia del que hem manifestat en aquesta carta.

Decisions en mans del poble

Independents per Salt –CUP considera un èxit la participació en la consulta popular i sobretot que, per primera vegada, la gent hagi tingut l’oportunitat de debatre i votar sobre el model de desenvolupament que vol per Salt.

Indica que, iniciatives com aquesta, marquen un camí d’aprofundiment de la democràcia, d’un poble que vagi esdevenint un protagonista actiu del seu propi desenvolupament en comptes d’una ciutadania passiva cridada només a votar cada quatre anys a unes marques electorals. És per aquest plantejament de radicalitat democràtica que, com a següent pas, IPS-CUP promourà seguir avançant en la implantació d’uns pressupostos participatius.

Per altra banda CiU va qüestionar directament la consulta. La mateixa CiU i el PSC, fins i tot abans de començar la campanya van posar en qüestió la validesa del resultat. Potser és per aquest nerviosisme, o per falta de valors democràtics elementals, que també hem de lamentar maniobres com el repartiment de sobres i paperetes marcades amb el SÍ uns dies abans, quan se suposava que ningú tenia accés a la papereta de vot fins al mateix dia. Que mentre en un institut es fomentava un debat convidant partidaris d’una i altra opció, en un altre un professor del PSC convocava als estudiants a un acte del SÍ dins del mateix centre. O l’entrada en campanya del mateix IKEA, directament o a través de la publicitat del PSC.

En aquesta campanya ha estat molt complicat situar el debat en el model de desenvolupament que volem seguir. En canvi el Sí ha venut llocs de treball, l’Hospital Trueta, facultats, escoles i el que fes falta. En aquest context, amb tants interessos defensant el Sí i IPS-CUP fent campanya en solitari pel NO, aquesta opció s’albirava molt difícil, un vot molt conscient per canviar el paradigma de creixement que s’ha seguit fins ara.

Finalment, IPS-CUP, a diferència dels que en el seu moment posaven en qüestió un possible resultat, ja va dir que l’acceptaria plenament. El Sí ha guanyat clarament, un fet que no treu que mantingui la mateixa opinió sobre la necessitat d’un canvi de model de desenvolupament per Salt. En aquest sentit anima a la ciutadania saltenca a seguir participant de tot allò que l’afecta i aposta per seguir construint una alternativa, per seguir fent poble.

Dos actes per explicar el vot del NO a la consulta sobre el sector sud del 24 S

Especulació del sol, mobilitat, impacte ambiental, destrucció del teixit comercial, precarietat laboral i les artimanyes de planejament urbanístic seran alguns dels temes centrals dels actes

Per donar raons suficients al vot del NO en la consulta sobre el desenvolupament del sector sud de Salt del 24 de setembre, IPS-CUP ha organitzat dos actes.

El primer d’ells és una taula rodona amb Taula Rodona a l’Auditori de la Coma Cros el dimecres 14, a les 20h on hi haurà la presència de: Francesc López , (urbanista), Xavier Llorente (portaveu Salvem Empordà), Andreu Marfull (arquitecte) i Javier Fraga (arquitecte).

El segon acte an omenat Digues NO es farà dijous 22, a les 20h al Passeig ciutat de Girona amb les intervencions de: Albert Boada (regidor CUP Sabadell), Sergi Saladié (diputat), Montserrat Vinyets (exregidora CUP S.Celoni) i Marta Guillaumes (IPS-CUP Salt).

Esperem la vostra assitència

El Bloc Salt, per fi una gran victòria!

La cessió del Bloc Salt ha estat una de les millors notícies dels últims temps i per aquest motiu m’agradaria agrair l’esforç de totes les persones que ho han fet possible

Primer de tot a la PAH que durant aquests anys ha mantingut una lluita imprescindible per millorar la situació del dret a l’habitatge al nostre país, en segon lloc als treballadors de l’Oficina Local d’Habitatge i Serveis Socials de l’Ajuntament de Salt que destinat tots els esforços i més per tal que l’acord fos possible i finalment a l’Agència d’Habitatge de Catalunya amb la qual hem aconseguit un grau de col·laboració imprescindible per abordar amb garanties la complexitat de l’habitatge a Salt.

Aquest periple comença fa exactament 3 anys, quan un nombrós grup de persones, donant suport a la PAH, decideixen dur a terme l’ocupació d’un bloc de 30 habitatges buit per a destinar-los a persones que havien perdut la seva vivenda. Això passava a principis de 2013 i ja feia un parell d’anys ben bons que el moviment contra els desnonaments i les persones afectades per les hipoteques s’havien fet sentir i escoltar arreu del país.

La reivindicació era clara; ja n’hi ha prou de tenir cases sense gent i famílies sense lloc on viure. I en el punt de mira, les entitats bancàries i la Sareb. Per això la cessió del bloc es va convertir en un fet imprescindible per començar a revertir aquesta situació al nostre municipi.

Durant aquests anys, la situació de l’habitatge a Salt no ha millorat gens, tot el contrari, s’anaven incrementant les necessitats mentre les solucions eren del tot escasses. I a tot això s’hi afegia un constant enfrontament entre l’administració i alguns moviments socials.

Amb tot aquest panorama, al juliol de l’any passat, fa escassament 10 mesos, entràvem al nou equip de govern de l’Ajuntament de Salt i sabíem que l’habitatge seria un dels grans reptes a afrontar. I la primera mostra en va ser l’ordre de desallotjament del bloc que ja estava en marxa.

Durant aquests mesos hem hagut de treballar incansablement per atendre aquesta i altres urgències al municipi. Però el cas del bloc Salt, per significatiu i perquè al mes de març va arribar una nova ordre de desallotjament, ha centrat els nostres esforços durant els últims mesos.

Les negociacions no han estat fàcils, tothom feia les seves demandes, unes més legítimes que d’altres, però totes condicionant d’una manera important el procés. I després de molts estires i arronses vam arribar a un acord. La PAH accedia a desallotjar el bloc perquè la Sareb el pogués cedir per al lloguer social. I un cop desallotjat el bloc, quedava la part més important, la cessió dels 30 habitatges del Bloc Salt… I així ho vam aconseguir!

Amb paciència, compromís i tenacitat ha estat possible assolir una fita que fa tot just 10 mesos semblava una utopia. Per tot això, moltíssimes gràcies a tothom per aquesta gran victòria!

Ferran Burch
18 de maig de 2016

I si deixem de fer el mateix?

Sobre el desenvolupament urbanístic de a zona sud de Salt

Salt, amb una població que volta els 30000 habitants, és exemple d’un municipi de la perifèria d’una capital que ha crescut a batzegades, de manera accelerada en diferents períodes d’expansió, de migracions, etc. Un creixement que molt sovint ha vingut impulsat o acompanyat de l’especulació i caracteritzat per una manca de previsió i/o voluntat d’abordar les noves necessitats que comporta. Alhora pensem que ha faltat un debat perquè fos la pròpia gent de Salt qui triés si el seu poble havia de créixer més o de quina manera volia fer-ho. Per això hem proposat que, com a mínim, el model de desenvolupament sigui decidit a partir d’un ampli debat i participació dels saltencs i saltenques.

D’aquest tipus de creixement, que qui més qui menys reconeix, se n’ha responsabilitzat la darrera etapa del franquisme. I és cert. Però, i després?. Hem canviat el model? Les dècades posteriors han servit gaire per revertir un model que pensa poc en les necessitats de les persones que han de viure en aquell municipi? O hem anat passant etapes de més i de menys, seguint més el corrent general que guiats per uns objectius estratègics com a poble?

Els fets ens diuen que el model de perifèria comercial i residencial massificat de l’àrea urbana segueix insistint a mantenir-se. El model de vendre’s el territori a la que et donin quatre calers mentre es generen noves necessitats, no s’ha abandonat. Només depèn de la conjuntura econòmica general, que les condicions siguin més o menys favorables. No hem après res?

Dels 800 i escaig habitatges de la zona Massana avui encara s’estan acabant d’omplir els darrers immobles. Això no ha impedit que s’aprovessin plans urbanístics com el del Mas Masó, (més de 700 habitatges), que més de quinze anys després de la seva aprovació encara hi hagi un munt de solars buits, construccions paralitzades i un edifici ocupat. El Pla de Salt, (més de 400 habitatges),a mig fer i omplir. Amb tot, en el penúltim mandat i amb oposició veïnal, no hi va haver manies per aprovar el pla urbanístic de Frigorífics del Ter (amb 200 habitatges més), i això sense comptar que en el nucli urbà hi ha prop d’un miler d’habitatges buits. I ara hem d’impulsar un nou creixement urbanístic a la zona sud?

Al llarg del temps ens  hem oposat a plans urbanístics que perpetuaven aquest model. Hem al·legat contra plans d’habitatge que ens deien que  necessitàvem construir una barbaritat de pisos més sense justificar d’on venia aquesta demanda. Del creixement natural de la nostra població no. Doncs a què o a qui hem de respondre sinó és a les necessitats de la nostra població? El problema en matèria d’habitatge no el tenim en la falta d’aquest sinó en les possibilitats econòmiques d’accedir-hi. Durant molts anys, fins i tot l’habitatge de protecció oficial ha servit d’excusa per al creixement urbanístic. Perquè aquestes ajudes no es donaven per exemple per a habitatges de segona mà, o per a l’adquisició d’habitatge per al lloguer social?

A nivell de desenvolupament econòmic tampoc s’ha anat més enllà de buscar IBIs, ICIOs i tot d’impostos lligats a anar ocupant tot el sòl del municipi. I quan t’has gastat aquests diners, massa sovint en polítiques de façana, o arriba una època de recessió, només et queden les necessitats generades per aquest creixement.
Fer més del mateix et porta a obtenir més dels mateixos resultats, Per tant, si vols un resultat diferent potser que pensis a fer alguna cosa diferent.

Des d’Independents per Salt – Candidatura d’Unitat Popular sempre hem dit que la nostra aposta no està en ser més sinó en viure millor els que hi som, sigui quina sigui la nostra procedència. Que ens volem centrar en la millora dels barris que ja existeixen i fixar la població, en abordar les necessitats actuals i fer una bona previsió de les futures, en un creixement en qualitat i no en quantitat. Sabem que no som un municipi ric i que hi ha moltes necessitats i reptes difícils d’abordar en el termini de temps que desitjaríem però ens neguem a la política de xutar la pilota endavant per fer veure que hem fet qui sap què. Sabem que la nostra aposta és un canvi de paradigma, que requereix solucions imaginatives, crear cohesió i identitat de poble a partir de teixir xarxa social, d’impulsar i recolzar petites iniciatives molt lligades al territori. La nostra aposta passa per una activitat econòmica de proximitat, pel petit comerç, per impulsar una economia social, cooperativa, etc. La nostra aposta passa per una economia menys dependent, per una diversificació de l’activitat econòmica i per una visió de més llarg termini. Passa per atreure una oferta laboral de major estabilitat i formació. En els darrers vuit anys s’han requalificat per exemple totes les zones industrials que hi havia convertint-les en comercials.

I evidentment, amb aquest model de desenvolupament, ja fa anys que l’especulació té els ulls posats a la zona sud de l’Avinguda de la Pau i del Camí dels Carlins. L’anterior alcalde Jaume Torramadé ja va manifestar alguna cosa com que tenia pendent de desenvolupar aquest sector per poder-se retirar tranquil.  No sabem si era per compromisos pendents o per quin motiu però a IPS-CUP sempre ens va sobtar que una fita de la feina feta sigui un creixement urbanístic i no la reducció de la pobresa que hi ha a la població, per posar un exemple. I en aquests moments, on un nou govern canvia per primer cop l’alternança CiU-PSC, on sorgeix una oportunitat per iniciar un camí diferent, apareix la proposta d’IKEA d’instal·lar-se en aquests terrenys. I per tant es reobre tot el conte de la lletera del desenvolupament urbanístic de la zona sud de Salt.

Per IPS-CUP estem davant del perill de donar un nou impuls aquest model caduc. Un model de creixement forçat, de major mobilitat de població. Un creixement que pot suposar un desplaçament del centre i una suburbialització de l’actual que, en la seva centralitat té una fortalesa per fer front a unes necessitats molt importants. Un model d’activitat econòmica de monosector,  de grans empreses amb centres de decisió molt allunyats de casa nostra, de progressiva desertització de l’activitat econòmica de Salt i dels municipis de l’entorn. Ens parlen de la creació de llocs de treball, però diversos estudis alerten que es perden més llocs de treball que els que es generen, i més precaris.  I a tot plegat s’hi suma que no hi ha cap mena d’estudi sobre la mobilitat que haurà de suportar aquest sector o que no hi ha cap mena de previsió dels equipaments i serveis públics que es necessitaran en el futur, etc

En definitiva pensem que estem davant d’un nou impuls a l’especulació, davant d’un nou impuls a un model de dependència i generador de noves necessitats. Com hem dit en moltes ocasions, un model de pa per avui i gana per demà quan a Salt ja fa molt de temps que som demà.

Posició d’Independents per Salt sobre el no a la investidura

A l’espera de la reunió de l’assemblea local d’Independents per Salt, volem fer públiques unes reflexions prèvies referents a la decisió de la CUP d’impedir l’inici de la legislatura

IPS manté el seu compromís irrenunciable amb la independència d’uns Països Catalans lliures i socialistes, i treballarà des de la política municipal per la consecució d’aquest objectiu.

La decisió presa pel consell polític i GAP de la CUP d’aquest diumenge no representa la posició majoritària de l’assemblea de Salt ni de la territorial Nord-Oriental, que és favorable a l’inici d’una legislatura per a la ruptura.

IPS valorarà en una propera assemblea l’escenari obert i prendrà les decisions pertinents.


Salt, 3 de gener de 2016

Davant l’assemblea del 27 de desembre de la CUP

Aquest diumenge la CUP es troba probablement davant d’un dels reptes més importants des de la seva constitució. El que passi aquest diumenge tindrà efectes més enllà de la pròpia organització. Davant d’aquest moment tant rellevant, volem compartir amb tots vosaltres uns quants articles que reflecteixen el nostre posicionament

· “Ni un pas enrere cap a la independència” Manifest regidors i regidores de la CUP-PA
· “Sortir-nos-en” David Fernández
· “Enfrontar-se a les contradiccions” Francesc Ribera “Titot”
· “Governem-los” Jordi Borràs
· “Després del 20D, fem passes fermes cap a la Ruptura Independentista” Poble Lliure
· “Carta abierta a la CUP” Ramon Cotarelo

IPS-CUP i la configuració d’un nou govern a Salt

Les eleccions municipals del 24 de maig van dibuixar un escenari que encara no havíem viscut a Salt. Fins ara la davallada electoral del partit de govern anava acompanyada de la pujada del principal partit de l’oposició donant-se un bipartidisme que també es produïa en moltes altres institucions.

D’alguna manera aquestes eleccions han començat a reflectir electoralment allò que des d’IPS-CUP ja es demanava: el canvi no pot ser una simple alternança en el govern entre els principals partits que ens han governat sempre sinó un canvi de model.

Per aquest motiu vam facilitar el relleu a l’alcaldia i per aquest motiu preferíem donar l’oportunitat d’iniciar una nova etapa a Salt, amb un govern nou on per una vegada no hi hagués ni CiU ni el PSC. Un nou govern on IPS-CUP pogués incidir-hi especialment per avançar en el projecte col•lectiu que planteja. I així ho vam exposar a les reunions prèvies a la investidura.

Tot i la tendència que han assenyalat els resultats, és evident que l’aritmètica encara no fa del tot possible el canvi que proposem. La investidura mateix va requerir de suports més amplis. En aquest sentit ERC ho va traslladar a un futur pacte de govern demanant una majoria d’almenys onze regidors. És a dir, amb la presència del PSC.

Davant d’aquest fet IPS-CUP es va plantejar dues opcions:

  1. Limitar-se a l’acord d’investidura i governabilitat mantenint-se fora del govern. I fer valer l’acord bàsic aconseguit amb el pes de tres regidors que podrien ser prou determinants en les votacions dels plens.
  2. Entrar igualment al govern, amb un pes relativament menor en aquest, però amb una incidència directa en el dia a dia del disseny de les polítiques municipals i en l’execució dels acords subscrits.

Es va analitzar que cada opció té pros i contres des del punt de vista de seguir fent avançar l’alternativa que pensem que Salt necessita.I que el temps dirà si l’opció triada ha estat més o menys encertada o no.

Finalment en una assemblea es va decidir iniciar les converses per formar part del nou govern saltenc, acceptant que pogués haver-hi el PSC tal com demanava ERC. Així i tot IPS-CUP, abans de l’entrada al govern del PSC, demanava un període per guanyar confiança, un període per començar a visualitzar els acords de governabilitat subscrits i poder fer l’inici d’un nou rumb. Aquesta demanda però, no ha estat una qüestió sine quan non que determinés la presència o no d’IPS-CUP al govern saltenc. Per tant la negativa d’entrar al govern per part del PSC no ha estat un veto d’IPS-CUP sinó una decisió pròpia.

Entenem perfectament que el PSC pugui no sentir-se prou valorat i que aquest fet pugui haver estat determinant entre la seva assemblea per a prendre aquesta decisió. Ara bé, també volem que s’entenguin les precaucions d’un grup com IPS-CUP que sempre ha plantejat un model diferent i que la seva assemblea ha fet un esforç important per acceptar formar govern amb qui fins ara era un dels principals representants del model que volem canviar. És cert que ERC, com a soci minoritari, també ha format part dels governs de CiU i del PSC. Tot i així es va valorar que els darrers quatre anys sense representació, un equip de persones totalment nou, els acords subscrits i l’anàlisi dels resultats electorals demanaven provar de formar-hi govern.

Ple de cartipàs.
Malgrat que el PSC es desmarqués d’un acord present o futur sí que es van intentar acostar posicions de cares al ple de cartipàs. IPS-CUP va proposar no només no apujar sous sinó ajustar els sous i indemnitzacions que han de percebre els regidors, especialment del govern. I també l’assignació als grups, ja que en aquest mandat n’hi haurà dos més que en el passat amb l’augment de costos que implica. L’objectiu era que malgrat aquest fet, i l’adaptació a la llei amb despeses extres de seguretat social, etc, el resultat global final no suposés un augment dels costos de l‘ajuntament en aquest capítol. Pel que fa als càrrecs de confiança IPS-CUP ja va manifestar la seva oposició a uns càrrecs que en principi són per l’ajuntament però que massa sovint han estat càrrecs de partit i al servei del partit. Es va acordar almenys limitar-ne el nombre, sou i que la forma de selecció fos consensuada i atenent a criteris tècnics i no d’obediència partidista. En aquest sentit l’acord amb el PSC, si bé va impedir la rebaixa que reclamàvem, tampoc va comportar un augment de sous i indemnitzacions (sí però de costos globals). En el tema de càrrecs de confiança cal dir que en les negociacions per a la seva entrada al govern en van reclamar un de propi, cosa que no es va acceptar en la línia d’aquesta reducció i de nous criteris per a determinar-los. Finalment la proposta que es va aprovar al plenari suposa un ajustament pel que fa a les retribucions que percebran els regidors del govern i una congelació que consolida la rebaixa que ja va fer l’anterior govern respecte dels grups, i amb un increment de les retribucions per assistència a Ple per als regidors, sol·licitada pels grups de l’oposició.

IPS-CUP inicia aquesta nova etapa, entrant per primera vegada al govern saltenc. Som conscients que la situació de minoria no afavorirà poder aprovar fàcilment les propostes que portem. Sigui com sigui l’actitud sempre serà propositiva, buscant l’acord i exposant clarament el motius de la proposta perquè tothom els pugui conèixer clarament. Aplicar la transparència. A partir d’aquí s’avançarà en tot el que es pugui, i que els suports permetin. Alhora IPS-CUP es referma en la necessitat de combinar la tasca a l’ajuntament amb un treball a fora de la institució. És a dir: per un costat promovent polítiques municipals que ens facin avançar cap al model de poble que volem. I per l’altra seguir construint aquest projecte participant i impulsant entitats culturals, socials, cooperatives, de defensa dels drets de les persones, lluitant per la independència del nostre país i oferint i fent créixer un referent polític d’unitat popular.

Salt, 2 de setembre de 2015.