Garantim els drets lingüístics

El dret a l’aprenentatge de la llengua com a eina de cohesió social

L’Albano Dante, en Gerard Furest i l’Isolda Fita ens guien, cada un amb la seva visió i el seu argumentari, sobre el Català.

Cris Sibina i Marta guillaumes en els parlaments

HI ÉREM, HI SOM I HI SEREM!

Avui diumenge 15 de gener la gent d’Independents per Salt-CUP (IPS-CUP) hem fet un vermut com a acte de rebuda d’aquest 2023 i com a acte de retrobament de persones que fa molts anys que en formem part i també de persones amb qui hem compartit espais de treball, reivindicacions i lluites. 

El nostre és un projecte col·lectiu que té unes arrels profundes. Unes arrels que neixen d’una defensa ferma de la unitat popular entesa com a eina que ens ha de permetre avançar en drets i assolir la República catalana independent. IPS-CUP és com un arbre.I com tots els arbres té arrels, tronc i branques. Les nostres arrels venen de lluny (de fa més de 30 anys!) i el tronc l’hem anat enfortint amb el pas dels anys fet que demostra que hi érem, que hi som i, sobretot, que tenim voluntat de ser i de ser-hi!. 

Els anys electorals, com aquest 2023 que acabem d’estrenar, són un impuls per recordar les arrels i per reforçar el tronc i les branques. Són anys on les propostes polítiques prenen especial rellevància i on és important preparar-nos per fer avançar la nostra proposta política municipal a tots nivells. Perquè el municipalisme no és només una eina de transformació de la societat sinó també un projecte d’autoorganització i de lluita. 

Aquest 2023 ens tornem a trobar en un any d’eleccions. Aquests darrers quatre anys hem format part del plenari a l’oposició amb un govern de majoria absoluta. La legislatura anterior (2015-2019) va ser complicada pel fet de formar part d’un govern en minoria i nosaltres com a minoria en aquest govern. Tot i això vam poder tirar endavant alguns projectes en l’àmbit de la participació ciutadana, l’habitatge, l’entorn natural i la cultura així com canviar algunes dinàmiques i maneres de fer en la política municipal. Aquesta legislatura ha estat molt diferent. Ha estat una legislatura de denúncia, de posar sobre la taula propostes que massa vegades no han estat recollides per l’equip de govern. Una legislatura per reivindicar que hi ha una altre manera de fer política municipal. 

De l’experiència municipal hem après que les institucions tenen límits, però també potencialitats. Que dins les institucions hi trobem resistències, però també oportunitats. El repte és ara i aquí per a continuar essent tensor i altaveu alhora. Tensor de les polítiques públiques cap a l’esquerra i altaveu de lluites al carrer. Amb un peu a la institució i un altre al carrer. 

Tenim clar quin és el poble que volem. Un poble de cohesió, d’equitat, de fixació de la població, d’identificació comuna amb Salt i amb una economia estable. Un poble amb un desenvolupament en equilibri amb l’entorn natural, participatiu, protagonista, que crea i aprèn. Un poble compromès amb les lluites. 

Per tal de compartir quin és el nostre projecte per Salt ja des de l’any passat vam iniciar un cicle de xerrades. Vam començar a l’estiu amb la xerrada sobre Renta Bàsica Universal i vam continuar a la tardor amb la xerrada sobre Mobilitat. A partir d’ara i fins a l’inici de la campanya electoral ens proposem continuar amb aquest cicle de xerrades on parlarem de llengua, educació, seguretat, cultura popular i comerç així com un seguit d’accions puntuals per reivindicar el dret a vot de totes les saltenques i saltencs i altres accions relacionades amb la defensa de l’entorn natural. 

Serveixin aquestes línies per animar a tothom a enfortir el tronc d’IPS-CUP i fer créixer aquest projecte i encarar amb força aquest any electoral. Un poble organitzat potser és una de les eines més potents que existeix per a la transformació dels municipis. I tal i com ens deia Joan Fusté: 

“Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.

Per tant, organitzem-nos, lluitem i enfortim el projecte d’IPS-CUP. Ara més que mai som necessàries!. 

Cris Sibina i Marta Guillaumes

Aigua pública, per fi

Article conjunt entre en Lluc Salellas, cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona i portaveu de Guanyem Girona, Cris Sibina, portaveu i regidora d’Independents per Salt a l’Ajuntament de Salt i Edgar Castellanos, portaveu de Poble Actiu de Sarrià de Ter.

Divendres, al bell mig de Fires, un 4 de novembre. Aquest va ser el dia en què els Ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter van aprovar definitivament la gestió pública de l’aigua als seus respectius municipis a través d’una empresa pública de nom CATSA. La decisió va passar sense gaire rebombori malgrat que la transcendència de la mateixa és indubtable. Després de més de 40 anys de gestió externalitzada de l’aigua a través de l’empresa GIRONA SA, i diverses fórmules administratives, que havien portat aquesta empresa a tenir el control del timó i també dels beneficis, les inversions i del coneixement associat al cicle de l’aigua, tot queda en mans públiques a través d’una gestió plenament democràtica. És doncs, una notícia a celebrar, especialment per aquells qui, encapçalats per entitats com l’Ateneu Naturalista de Girona que van van ser els primers a aixecar la bandera de la municipalització o la Plataforma Aigua És Vida, portem més d’una dècada reclamant la gestió pública d’un bé universal com és l’aigua. Aigua pública, per fi.

Ara bé, aquest canvi que iniciem aquesta tardor ens ha de servir també per mirar com hem arribat fins aquí, els objectius assolits i també aquells que han quedat pel camí. En primer lloc, des d’aquelles primeres alertes que la gestió de l’aigua pivotada per GIRONA SA no era la més adequada i que podia tenir indicis d’irregularitats fins avui han passat moltes coses. De la negació per part dels governs municipals (PSC o CiU) al principi a la validació fefaent que les advertències populars eren ben fonamentades. Cal recordar, en aquest sentit, que l’Ajuntament de Girona ha passat de menystenir les acusacions de mala gestió a reclamar, finalment, 13 milions d’euors a Girona SA per incompliments contractuals i manca d’inversions compromeses. I, alerta, aquesta xifra és la que s’ha pogut certificar; les sospites van més enllà.

Una xifra que mostra com, per exemple, la pròrroga que es va fer amb l’empresa privada l’any 2012 va ser un error. La gestió era nefasta i el governs de CiU (a Girona i Salt) i d’ERC (a Sarrià) van donar vuit anys més de concessió a Girona SA en el marc de l’empresa mixta (AGISSA) i només van executar parcialment les noves mesures de control previstes. Així, es van començar a fer auditories, que han sigut claus per conèixer el que passava en la gestió de l’aigua, però, en canvi, no es va contractar mai la persona prevista per fer un control públic i permanent de la gestió que es feia del servei d’aigua per part de l’actor privat. El motiu d’aquesta no contractació no va quedar mai clar. Però el tema no es va accelarar fins que al 2015 la CUP va presentar una denúncia contra Girona SA. Es van veure indicis de delicte i al 2017 la justícia va decidir que Girona SA no podia ser més la responsable de la gestió de l’aigua als tres municipis i va obligar l’Ajuntament de Girona a liderar una gestió pública malgrat que el contracte marcava que fins a 31 de desembre de 2020 aquesta depenia d’AGISSA.

Aquest és el punt de partida de la municipalització que hem viscut cinc anys després. Cinc anys que podrien haver estat menys. Sens dubte. Cinc anys que podrien haver inclòs un procés participatiu de debò perquè la municipalització impliqués també un canvi en la governança d’un bé com és el de l’aigua. Cinc anys que podrien haver servit per actualitzar les tarifes i fer-les més progressives d’acord, per exemple, amb la quantitat de persones que viuen en cada llar. Cinc anys que podrien haver servit per incorporar d’una manera més clara el dret universal a l’accés a l’aigua amb temes com l’accés a aquest bé en situacions de vulnerabilitat. Cinc anys que podrien haver servit per tenir un diàleg més clar i transparent amb els treballadors del servei. Cinc anys doncs, que podrien haver donat per molt i per més.

Però s’ha arribat fins aquí, i malgrat que valorem que s’han perdut algunes oportunitats, avui, aquells que fa anys que vam posar la necessitat de municipalitzar l’aigua als nostres municipis, hem de reivindicar que ho hem aconseguit. Perquè no guanyem cada dia i perquè és també un exemple per a molts altres municipis que ens envolten. Un exemple que, si ho creus, ho pots arribar a aconseguir. Una demostració que en temps convulsos, de crisi i de desigualtats, l’esperança i la perseverança són valors a preservar. Perquè es pot guanyar a favor d’allò que necessita i afavoreix les majories.

Acabem. A partir d’ara, ens queden, com a mínim, dues coses més a fer. Per un costat, fer les coses de forma excel·lent per liderar els propers governs als nostres municipis i avançar en tot allò que no hem avançat en la gestió de l’aigua, com és per exemple, el de garantir el dret de l’accés a l’aigua a les persones més vulnerables. Per l’altre, esperar que si arriba el dia del judici, si hi ha qui va gestionar l’aigua a Girona, Salt i Sarrià amb l’objectiu de treure’n beneficis personals en pagui les conseqüències. Perquè l’aigua és un patrimoni de totes i tots i perquè amb l’aigua no s’hi juga. D’això ha d’anar la nova empresa pública. De fer les coses amb sentit comú i benefici general. D’això i de resoldre, una vegada per totes, qui i com és responsable la potabilitzadora de Montfullà. Comença un nou capítol.

La renda bàsica universal a Catalunya

La renda bàsica universal a Catalunya

Arranca la prova pilot

Dijous 7 de juliol a les 7 de la tarda al casal saltenc independentista tindrem la primera de les xerrades del cicle de Xerrades temàtiques. Com a ponents tindrem la Guillem Castells i Judit Font que ens aclariran dubtes i donaran pautes sobre aquet tema tant interessant.

Cicle de Xerrades Temàtiques

Iniciem un cicle de xerrades basades en els quatre eixos bàsics sobres els que haurien de basar qualsevol proposta que es faci des de l’ajuntament.

Un total de 7 xerrades que s’inicien el 7 de juliol i que s’allargaran fins la primavera del 2023. An cada una d’elles hi haurà diferents ponents que, cada un amb el seu angle de visió de la temàtica, ens donaran propostes i guiatge amb els seus coneixements i vivències.

Posicionament en relació als PRESSUPOSTOS 2020

En primer lloc volem agrair que el conjunt de regidors i regidores acceptessin la proposta d’IPS-CUP  d’aglutinar en un sol Ple el que havien de ser dos plens per a aquest mes de Gener. Som conscients que al iniciar aquesta legislatura es va aprovar la possibilitat de poder executar fins a 14 Plens l’any. Així i tot creiem que tot el que pugui contribuir en estalvi i efectivitat és positiu.

Dit això, passarem a defensar el nostre posicionament en relació al Pressupost 2020. La defensa del NO a aquests pressupostos.

Una de les característiques de les persones que ens trobem a l’espai d’IPS-CUP és que actuem com si fos possible transformar el món. I quan diem transformar-lo, volem dir de forma radical, és a dir, d’arrel. Moltes vegades la realitat ens ho posa difícil. És el cas que ens ocupa avui: el pressupost que ens presenta el govern d’ERC i JxSalt per a aquest 2020. Un canvi de timó en relació que s’havia fet els 4 anys anteriors. Rumb cap a la unes polítiques més pròpies de la dreta. 

La història recent del nostre poble està marcada per un seguit de decisions a nivell urbanístic que han configurat la realitat actual del nostre poble. Aquestes decisions han anat sovint vinculades a creixements i especulacions urbanístiques que han anat creant moltes més necessitats de les que es podien cobrir de forma adequada. És un model que coneixem bé. Es tracta de créixer i créixer, fer una ciutat dormitori de la perifèria de Girona i convertint Salt en un polígon comercial i residencial, amb una elevada mobilitat de població, on la ciutadania es limita a votar cada quatre anys, o ni això, recordem que 1 de cada 3 habitant del nostre municipi no vota i que per tant en aquest ajuntament no hi som totes representades. L’Ajuntament de Salt es va transformant, cada vegada més, en una simple gestoria. 

La nostra és una aposta per fer un camí diferent. Un camí per fer POBLE, per fer comunitat, per posar al centre la qualitat de vida des de baix, per fixar la població, per la cultura popular, per la transició ecològica, per tenir una xarxa associativa forta, per fer un poble actiu, participatiu amb els drets nacionals, socials i ambientals. 

Per això, per a nosaltres no és d’esquerres ni republicà apujar-se els sous de la forma que s’ha fet. L’aprovació del cartipàs de la legislatura 2019/2023 significa un augment del 114% respecte a l’anterior legislatura. El cost del nou govern municipal és de 488.000 € (amb més càrrecs de confiança i augment de sous). La despesa d’alcaldia passa de 305.647,06€ el 2019 a 549.247,73 € el 2020. És a dir, un augment del 80%. Per nosaltres hi ha una altra manera de fer política. Per nosaltres “gestionar millor els recursos” no és sinònim de pujar els sous de la forma que s’ha fet. 

Per nosaltres no és d’esquerres ni republicà que la despesa d’acció social, cooperació i solidaritat només augmenti un 3% (curiosament un 3%) (l’augment és “només” de 57.297,52 €). Tenim dubtes que amb aquesta previsió de despesa s’avanci en la lluita contra les desigualtats socials. No ens sembla que es potenciïn ni les àrees, ni els programes, ni els projectes que van encarats a l’apoderament, la participació i l’autogestió Tant necessaris per l’emancipació d’aquest col·lectius. (Tant que sembla que us voleu emmirallar amb Girona en la promoció de fires i mostres, i en l’aspecte de com els de la gestió comunitària que tant ens convindria per la cohesió de la ciutadania, aquí no ho fem).

Per  nosaltres no és d’esquerres ni republicà incrementar un ínfim 1% l’orgànica de la COMA-CROS. Incrementant, per exemple, uns escassos 6.000 euros per al desenvolupament del projecte “Ateneu popular Coma-Cros” impulsat des de la Federació d’Entitats socioculturals. Dubtem que aquesta consignació ajudi a teixir comunitat i fer Cultura en majúscules. 

Per nosaltres no és d’esquerres ni republicà que l’increment pressupostari per aquest 2020 en Educació sigui menor que l’increment de les despeses d’Alcaldia (Ensenyament augmenta 172.217,47 € i Alcaldia 243.600,67 €). Tenim dubtes que aquest govern cregui realment en una educació 360 de qualitat i pública per a tothom i al llarg de la vida. Que posi el focus en l’educació pública i de qualitat i que vetlli per la seva dignitat.

Per nosaltres no és d’esquerres ni republicà augmentar la distància entre el que es diu i el que es fa en relació a l’habitatge. El que es diu al PAM de la legislatura 2019/2023 i el que es fa en relació a la consolidació de l’oficina d’habitatge (aprimament i quasi desmantellament). Dubtem que això ajudi a revertir la vulnerabilitat que afecta a bona part de la població i que es garanteixi un dret tan bàsic i estructural com és el de l’habitatge digne.

Per nosaltres no és d’esquerres ni republicà dir que apostes pel Consell de Ciutat i els Consells de Barri (“redefinint-los i posant-los en valor”…tal i com diu al PAM 2019/2023) i dotar exactament del mateix pressupost que l’any passat (en total 6.500 €). Amb l’agravant de què aquest any no es disposa d’una tècnica que específicament s’encarregui dels temes de participació. Dubtem que amb aquest pressupost es puguin posar en valor els processos participatius a Salt. I ho dubtem també perquè aquest nou govern si en una cosa s’està caracteritzant és per la poca empatia que mostren. 

Les persones empàtiques són capaces de comprendre els motius i les preocupacions dels altres. Fer arribar el pressupost definitiu cinc dies abans del Ple no acaba de ser ser un bon exemple d’empatia, de participació efectiva en les preocupacions de la resta de regidores i regidors del consistori. No és un exemple d’empatia ni tampoc de transparència. Per nosaltres per crear identitat col·lectiva és imprescindible que tothom hi pugui dir la seva, també aquest  33% de la població que no pot votar i que caldria crear la formula perquè mentre el seu vot o pugui ser una realitat també aquesta ciutadania que contribueix les arques municipals, tingui visibilitat, opinió i veu.

Per nosaltres no és d’esquerres ni republicà  plantejar uns pressupostos sense que s’incorpori CAP partida per afrontar la situació d’emergència climàtica en què ens trobem actualment. 0 euros. El govern d’ERC i JxSalt torna a posar sobre l’agenda política el desenvolupament del sector sud. Créixer i créixer. Com diu al PAM “a partir d’un plantejament ambiciós i per donar un nou impuls econòmic a Salt”. Esperem que aquest plantejament ambiciós inclogui mesures per afrontar la situació d’emergència climàtica. D’entrada dubtem i no creiem en absolut que això sigui “posar les bases en polítiques mediambientals”. Per nosaltres és una emergència posar en l’agenda política accions per començar a caminar cap a la transició ecològica. (Només cal veure com ens està avisant el planeta, fa any que ho diem, però no FEM)

emergència climàtica en què ens trobem actualment. 0 euros. El govern d’ERC i JxSalt torna a posar sobre l’agenda política el desenvolupament del sector sud. Créixer i créixer. Com diu al PAM “a partir d’un plantejament ambiciós i per donar un nou impuls econòmic a Salt”. Esperem que aquest plantejament ambiciós inclogui mesures per afrontar la situació d’emergència climàtica. D’entrada dubtem i no creiem en absolut que això sigui “posar les bases en polítiques mediambientals”. Per nosaltres és una emergència posar en l’agenda política accions per començar a caminar cap a la transició ecològica. (Només cal veure com ens està avisant el planeta, fa any que ho diem, però no FEM)

Aquestes són algunes de les raons per votar desfavorablement als pressupostos d’aquest any. Però volem acabar recordant que la fortalesa d’un sistema, en aquest cas aquest govern municipal, no es descriu per com tracta als ciutadans en millor posició, sinó per com tracta la peça més feble, als ciutadans més vulnerables. Aquest pressupostos no ens sembla que vagin en la línia de defensar un model universal de justicia social que millori la qualitat de vida de totes les persones. 

Nosaltres volem avançar en la línia d’un Salt més inclusiu i cohesionat
…. en la construcció de teixit comunitari.
…. en la defensa del dret a l’habitatge digne.
…. en el control i gestió dels serveis públics.
…..cap a una economia social i solidària. 
….cap a una cultura realment emancipadora.

Nosaltres volem avançar en el camí cap a la transició ecològica.
Nosaltres volem avançar en uns pressupostos socialment compromesos.
Nosaltres volem avançar en un poble compromès amb el país, per una República catalana independent.
Nosaltres lluitem per construir un model de poble republicà, solidari, sostenible, amb igualtat d’oportunitats, comunitari i democràtic, amb la participació de tothom. Aquests pressupostos no ens acosten cap aquí…més aviat ens hi allunyen.

Nosaltres volem un Salt del poble i per al poble on el fil roig, el fil lila i el fil verd ens ajudin a teixir POBLE.

IPS-CUP Salt ha acompanyat avui al grup municipal Guanyem Girona en l’acte “El millor Trueta possible”

En aquest acte s’ha volgut posar en relleu, la necessitat de treballar les diferents polítiques municipals, amb una mirada d’àrea metropolitana. En ple s. XXI les ciutats competents, sostenibles i amb el focus posat en la mateixa ciutadania, no es poden entendre sense una visió àmplia de la seva configuració urbana.

En les darreres setmanes han plogut arguments a favor i en contra d’un emplaçament i l’altre. Girona viu un moment d’incertesa davant la possibilitat de perdre la ubicació de l’Hospital provincial. A Salt també estem pendents de com podria repercutir, al dia a dia i en el futur, la possibilitat de la ubicació d’un gran parc hospitalari de referència en el nostre municipi. Sigui una cosa o bé l’altra, si es tracta de l’opció més vàlida per garantir la millor salut pública i de qualitat, haurem de ser valentes.

Amb el repte de futur que suposa la construcció del nou Trueta, com a Hospital de referència de les comarques gironines, els polítics no podem avançar donant cops de colze per escombrar cap a casa. Volem que una decisió com aquesta es faci amb consciència de país i de futur, amb el millor aval tècnic, amb l’anàlisi d’eficiència i sostenibilitat necessària, amb les millors condicions laborals garantides i sobretot, amb el focus posat al servei de la gent.

Avui hem escoltat des de l’expertesa en urbanisme com qüestions en aquest àmbit poden influir en la presa de la decisió. Cal tenir clar què volem i quines són, seran o podrien ser les possibilitats del nou Trueta que imaginem. De moment Salt es configura com l’emplaçament que rep el vistiplau dels arguments més sòlids i coherents per part dels professionals del sector.

IPS-CUP Salt també aposta per l’elaboració d’un estudi comparatiu, que garanteixi la millor ubicació pel nou Trueta que faci que la decisió de la seva ubicació no sigui el resultat d’un atac de gelosia o d’un clientelisme polític.

Nova ràtzia de repressió contra la ciutadania amb noves citacions de la Guàrdia Civil a veïns i veïnes de Salt i comarques gironines

Avui divendres diversos veïns i veïnes de Salt i comarques gironines han tingut la visita, sempre desagradable, de la Guàrdia Civil per entregar en mà citacions policials pels actes de la Jonquera en les protestes post sentència del mes de novembre passat.

En uns dies on s’amunteguen les decisions judicials en contra del moviment independentista català, la repressió agafa tots els colors i formes possibles. Després d’inhabilitar el president de la Generalitat Quim Torra i el diputat al Parlament Europeu Oriol Junqueras, de mantenir més de 100 dies a presó algunes de les detingudes el 23 de setembre amb falses acusacions de terrorisme i tantes altres coses més, avui la Guàrdia Civil s’ha personat en diversos domicilis saltencs per citar a declarar companyes que es mobilitzen en defensa dels drets de tots els catalans i catalanes.

Aquesta és la segona vegada que es citen a declarar activistes pels actes de protesta organitzats pel Tsunami Democràtic els dies 11, 12 i 13 de novembre. I les dates de les noves declaracions seran els propers dies 14 i 15 de gener a la caserna de la Guàrdia Civil de Girona al carrer Emili Grahit.

Des d’Independents per Salt – CUP denunciem novament l’enorme judicialització que està duent a terme l’estat espanyol en el cas català i condemnem les operacions policials destinades a generar un estat d’excepció i aconseguir desmobilitzar la població.

Per tot això donem tot el suport a les persones afectades i cridem a tota la població a mobilitzar-se encara més per fer front a aquesta situació i fer evident que la manera que té i ha tingut sempre l’estat espanyol de “dialogar” és a través de la repressió ja sigui des dels estaments polítics, policials o judicials.

No esteu sols!

Independents per Salt – CUP
10 de gener de 2020

La junta de govern facilita el trànsit cap al barri vell

El passat mes de juliol, la Junta de Govern de l’Ajuntament de Salt va aprovar unes modificacions de trànsit al carrer Àusias March que poden comportar un increment de vehicles al Barri Vell amb el consegüent augment de contaminació acústica, pol.lució ambiental i malestar per als veïns i veïnes.

Fa molt de temps que veïns i veïnes del Barri Vell demanen accions clares i contundents per part del nostre ajuntament per pacificar el trànsit en aquest sector . Molts dels vehicles que circulen pel carrer Llarg ho fan de pas i per estalviar-se els semàfors de l’avinguda dels Països Catalans i , lluny de buscar-hi una solució en aquest sentit, ara l’Equip de Govern sembla que aposti per facilitar que els vehicles travessin el Barri Vell ( “si no vols caldo, tres tasses”).

L’origen d’aquesta modificació es troba en l’embús que es forma a la rotonda entre el carrer Àusias March i Carrer Sant Dionís a l’hora punta de la sortida d’escola.

Des del grup municipal d’IPS-CUP volem fer algunes consideracions:

-Tal com fa temps que diem, la solució està en promoure el transport públic, la bicicleta o simplement, l’anar a peu (el nostre municipi no és pas tan extens)

– No s’ha fet un estudi previ de com pot afectar aquest canvi al trànsit del Barri Vell i les molèsties que pot provocar a veïns i veïnes, ni se’ls ha comunicat la intenció de fer aquests canvis.

-No s’ha buscat una alternativa perquè els vehicles no hagin de sortir tots pel carrer Àusias March . La idea d’anar construint equipaments a tocar a la zona d’hortes (IES Vallvera, Escola_Bressol El LLadoner, El Canal , possible 4t institut o Escola d’Adults …) sense pensar en el trànsit que es genera al seu voltant denota manca de previsió i sentit comú.

Demanem un estudi seriós, rigorós, del trànsit de vehicles que circulen, la majoria de pas, pel nostre municipi. Hem de començar a buscar alternatives perquè no volem ser còmplices de la crisi climàtica. Tard o d’hora ha d’haver-hi un canvi de paradigma. Comencem a posar les bases per tenir un poble més tranquil, menys sorollós, menys contaminat i que sigui per a les persones i no per als cotxes