La cessió del Bloc Salt ha estat una de les millors notícies dels últims temps i per aquest motiu m’agradaria agrair l’esforç de totes les persones que ho han fet possible

Primer de tot a la PAH que durant aquests anys ha mantingut una lluita imprescindible per millorar la situació del dret a l’habitatge al nostre país, en segon lloc als treballadors de l’Oficina Local d’Habitatge i Serveis Socials de l’Ajuntament de Salt que destinat tots els esforços i més per tal que l’acord fos possible i finalment a l’Agència d’Habitatge de Catalunya amb la qual hem aconseguit un grau de col·laboració imprescindible per abordar amb garanties la complexitat de l’habitatge a Salt.

Aquest periple comença fa exactament 3 anys, quan un nombrós grup de persones, donant suport a la PAH, decideixen dur a terme l’ocupació d’un bloc de 30 habitatges buit per a destinar-los a persones que havien perdut la seva vivenda. Això passava a principis de 2013 i ja feia un parell d’anys ben bons que el moviment contra els desnonaments i les persones afectades per les hipoteques s’havien fet sentir i escoltar arreu del país.

La reivindicació era clara; ja n’hi ha prou de tenir cases sense gent i famílies sense lloc on viure. I en el punt de mira, les entitats bancàries i la Sareb. Per això la cessió del bloc es va convertir en un fet imprescindible per començar a revertir aquesta situació al nostre municipi.

Durant aquests anys, la situació de l’habitatge a Salt no ha millorat gens, tot el contrari, s’anaven incrementant les necessitats mentre les solucions eren del tot escasses. I a tot això s’hi afegia un constant enfrontament entre l’administració i alguns moviments socials.

Amb tot aquest panorama, al juliol de l’any passat, fa escassament 10 mesos, entràvem al nou equip de govern de l’Ajuntament de Salt i sabíem que l’habitatge seria un dels grans reptes a afrontar. I la primera mostra en va ser l’ordre de desallotjament del bloc que ja estava en marxa.

Durant aquests mesos hem hagut de treballar incansablement per atendre aquesta i altres urgències al municipi. Però el cas del bloc Salt, per significatiu i perquè al mes de març va arribar una nova ordre de desallotjament, ha centrat els nostres esforços durant els últims mesos.

Les negociacions no han estat fàcils, tothom feia les seves demandes, unes més legítimes que d’altres, però totes condicionant d’una manera important el procés. I després de molts estires i arronses vam arribar a un acord. La PAH accedia a desallotjar el bloc perquè la Sareb el pogués cedir per al lloguer social. I un cop desallotjat el bloc, quedava la part més important, la cessió dels 30 habitatges del Bloc Salt… I així ho vam aconseguir!

Amb paciència, compromís i tenacitat ha estat possible assolir una fita que fa tot just 10 mesos semblava una utopia. Per tot això, moltíssimes gràcies a tothom per aquesta gran victòria!

Ferran Burch
18 de maig de 2016

Sobre el desenvolupament urbanístic de a zona sud de Salt

Salt, amb una població que volta els 30000 habitants, és exemple d’un municipi de la perifèria d’una capital que ha crescut a batzegades, de manera accelerada en diferents períodes d’expansió, de migracions, etc. Un creixement que molt sovint ha vingut impulsat o acompanyat de l’especulació i caracteritzat per una manca de previsió i/o voluntat d’abordar les noves necessitats que comporta. Alhora pensem que ha faltat un debat perquè fos la pròpia gent de Salt qui triés si el seu poble havia de créixer més o de quina manera volia fer-ho. Per això hem proposat que, com a mínim, el model de desenvolupament sigui decidit a partir d’un ampli debat i participació dels saltencs i saltenques.

D’aquest tipus de creixement, que qui més qui menys reconeix, se n’ha responsabilitzat la darrera etapa del franquisme. I és cert. Però, i després?. Hem canviat el model? Les dècades posteriors han servit gaire per revertir un model que pensa poc en les necessitats de les persones que han de viure en aquell municipi? O hem anat passant etapes de més i de menys, seguint més el corrent general que guiats per uns objectius estratègics com a poble?

Els fets ens diuen que el model de perifèria comercial i residencial massificat de l’àrea urbana segueix insistint a mantenir-se. El model de vendre’s el territori a la que et donin quatre calers mentre es generen noves necessitats, no s’ha abandonat. Només depèn de la conjuntura econòmica general, que les condicions siguin més o menys favorables. No hem après res?

Dels 800 i escaig habitatges de la zona Massana avui encara s’estan acabant d’omplir els darrers immobles. Això no ha impedit que s’aprovessin plans urbanístics com el del Mas Masó, (més de 700 habitatges), que més de quinze anys després de la seva aprovació encara hi hagi un munt de solars buits, construccions paralitzades i un edifici ocupat. El Pla de Salt, (més de 400 habitatges),a mig fer i omplir. Amb tot, en el penúltim mandat i amb oposició veïnal, no hi va haver manies per aprovar el pla urbanístic de Frigorífics del Ter (amb 200 habitatges més), i això sense comptar que en el nucli urbà hi ha prop d’un miler d’habitatges buits. I ara hem d’impulsar un nou creixement urbanístic a la zona sud?

Al llarg del temps ens  hem oposat a plans urbanístics que perpetuaven aquest model. Hem al·legat contra plans d’habitatge que ens deien que  necessitàvem construir una barbaritat de pisos més sense justificar d’on venia aquesta demanda. Del creixement natural de la nostra població no. Doncs a què o a qui hem de respondre sinó és a les necessitats de la nostra població? El problema en matèria d’habitatge no el tenim en la falta d’aquest sinó en les possibilitats econòmiques d’accedir-hi. Durant molts anys, fins i tot l’habitatge de protecció oficial ha servit d’excusa per al creixement urbanístic. Perquè aquestes ajudes no es donaven per exemple per a habitatges de segona mà, o per a l’adquisició d’habitatge per al lloguer social?

A nivell de desenvolupament econòmic tampoc s’ha anat més enllà de buscar IBIs, ICIOs i tot d’impostos lligats a anar ocupant tot el sòl del municipi. I quan t’has gastat aquests diners, massa sovint en polítiques de façana, o arriba una època de recessió, només et queden les necessitats generades per aquest creixement.
Fer més del mateix et porta a obtenir més dels mateixos resultats, Per tant, si vols un resultat diferent potser que pensis a fer alguna cosa diferent.

Des d’Independents per Salt – Candidatura d’Unitat Popular sempre hem dit que la nostra aposta no està en ser més sinó en viure millor els que hi som, sigui quina sigui la nostra procedència. Que ens volem centrar en la millora dels barris que ja existeixen i fixar la població, en abordar les necessitats actuals i fer una bona previsió de les futures, en un creixement en qualitat i no en quantitat. Sabem que no som un municipi ric i que hi ha moltes necessitats i reptes difícils d’abordar en el termini de temps que desitjaríem però ens neguem a la política de xutar la pilota endavant per fer veure que hem fet qui sap què. Sabem que la nostra aposta és un canvi de paradigma, que requereix solucions imaginatives, crear cohesió i identitat de poble a partir de teixir xarxa social, d’impulsar i recolzar petites iniciatives molt lligades al territori. La nostra aposta passa per una activitat econòmica de proximitat, pel petit comerç, per impulsar una economia social, cooperativa, etc. La nostra aposta passa per una economia menys dependent, per una diversificació de l’activitat econòmica i per una visió de més llarg termini. Passa per atreure una oferta laboral de major estabilitat i formació. En els darrers vuit anys s’han requalificat per exemple totes les zones industrials que hi havia convertint-les en comercials.

I evidentment, amb aquest model de desenvolupament, ja fa anys que l’especulació té els ulls posats a la zona sud de l’Avinguda de la Pau i del Camí dels Carlins. L’anterior alcalde Jaume Torramadé ja va manifestar alguna cosa com que tenia pendent de desenvolupar aquest sector per poder-se retirar tranquil.  No sabem si era per compromisos pendents o per quin motiu però a IPS-CUP sempre ens va sobtar que una fita de la feina feta sigui un creixement urbanístic i no la reducció de la pobresa que hi ha a la població, per posar un exemple. I en aquests moments, on un nou govern canvia per primer cop l’alternança CiU-PSC, on sorgeix una oportunitat per iniciar un camí diferent, apareix la proposta d’IKEA d’instal·lar-se en aquests terrenys. I per tant es reobre tot el conte de la lletera del desenvolupament urbanístic de la zona sud de Salt.

Per IPS-CUP estem davant del perill de donar un nou impuls aquest model caduc. Un model de creixement forçat, de major mobilitat de població. Un creixement que pot suposar un desplaçament del centre i una suburbialització de l’actual que, en la seva centralitat té una fortalesa per fer front a unes necessitats molt importants. Un model d’activitat econòmica de monosector,  de grans empreses amb centres de decisió molt allunyats de casa nostra, de progressiva desertització de l’activitat econòmica de Salt i dels municipis de l’entorn. Ens parlen de la creació de llocs de treball, però diversos estudis alerten que es perden més llocs de treball que els que es generen, i més precaris.  I a tot plegat s’hi suma que no hi ha cap mena d’estudi sobre la mobilitat que haurà de suportar aquest sector o que no hi ha cap mena de previsió dels equipaments i serveis públics que es necessitaran en el futur, etc

En definitiva pensem que estem davant d’un nou impuls a l’especulació, davant d’un nou impuls a un model de dependència i generador de noves necessitats. Com hem dit en moltes ocasions, un model de pa per avui i gana per demà quan a Salt ja fa molt de temps que som demà.

A l’espera de la reunió de l’assemblea local d’Independents per Salt, volem fer públiques unes reflexions prèvies referents a la decisió de la CUP d’impedir l’inici de la legislatura

IPS manté el seu compromís irrenunciable amb la independència d’uns Països Catalans lliures i socialistes, i treballarà des de la política municipal per la consecució d’aquest objectiu.

La decisió presa pel consell polític i GAP de la CUP d’aquest diumenge no representa la posició majoritària de l’assemblea de Salt ni de la territorial Nord-Oriental, que és favorable a l’inici d’una legislatura per a la ruptura.

IPS valorarà en una propera assemblea l’escenari obert i prendrà les decisions pertinents.


Salt, 3 de gener de 2016

Aquest diumenge la CUP es troba probablement davant d’un dels reptes més importants des de la seva constitució. El que passi aquest diumenge tindrà efectes més enllà de la pròpia organització. Davant d’aquest moment tant rellevant, volem compartir amb tots vosaltres uns quants articles que reflecteixen el nostre posicionament

· “Ni un pas enrere cap a la independència” Manifest regidors i regidores de la CUP-PA
· “Sortir-nos-en” David Fernández
· “Enfrontar-se a les contradiccions” Francesc Ribera “Titot”
· “Governem-los” Jordi Borràs
· “Després del 20D, fem passes fermes cap a la Ruptura Independentista” Poble Lliure
· “Carta abierta a la CUP” Ramon Cotarelo

Les eleccions municipals del 24 de maig van dibuixar un escenari que encara no havíem viscut a Salt. Fins ara la davallada electoral del partit de govern anava acompanyada de la pujada del principal partit de l’oposició donant-se un bipartidisme que també es produïa en moltes altres institucions.

D’alguna manera aquestes eleccions han començat a reflectir electoralment allò que des d’IPS-CUP ja es demanava: el canvi no pot ser una simple alternança en el govern entre els principals partits que ens han governat sempre sinó un canvi de model.

Per aquest motiu vam facilitar el relleu a l’alcaldia i per aquest motiu preferíem donar l’oportunitat d’iniciar una nova etapa a Salt, amb un govern nou on per una vegada no hi hagués ni CiU ni el PSC. Un nou govern on IPS-CUP pogués incidir-hi especialment per avançar en el projecte col•lectiu que planteja. I així ho vam exposar a les reunions prèvies a la investidura.

Tot i la tendència que han assenyalat els resultats, és evident que l’aritmètica encara no fa del tot possible el canvi que proposem. La investidura mateix va requerir de suports més amplis. En aquest sentit ERC ho va traslladar a un futur pacte de govern demanant una majoria d’almenys onze regidors. És a dir, amb la presència del PSC.

Davant d’aquest fet IPS-CUP es va plantejar dues opcions:

1. Limitar-se a l’acord d’investidura i governabilitat mantenint-se fora del govern. I fer valer l’acord bàsic aconseguit amb el pes de tres regidors que podrien ser prou determinants en les votacions dels plens.
2. Entrar igualment al govern, amb un pes relativament menor en aquest, però amb una incidència directa en el dia a dia del disseny de les polítiques municipals i en l’execució dels acords subscrits.

Es va analitzar que cada opció té pros i contres des del punt de vista de seguir fent avançar l’alternativa que pensem que Salt necessita.I que el temps dirà si l’opció triada ha estat més o menys encertada o no.

Finalment en una assemblea es va decidir iniciar les converses per formar part del nou govern saltenc, acceptant que pogués haver-hi el PSC tal com demanava ERC. Així i tot IPS-CUP, abans de l’entrada al govern del PSC, demanava un període per guanyar confiança, un període per començar a visualitzar els acords de governabilitat subscrits i poder fer l’inici d’un nou rumb. Aquesta demanda però, no ha estat una qüestió sine quan non que determinés la presència o no d’IPS-CUP al govern saltenc. Per tant la negativa d’entrar al govern per part del PSC no ha estat un veto d’IPS-CUP sinó una decisió pròpia.

Entenem perfectament que el PSC pugui no sentir-se prou valorat i que aquest fet pugui haver estat determinant entre la seva assemblea per a prendre aquesta decisió. Ara bé, també volem que s’entenguin les precaucions d’un grup com IPS-CUP que sempre ha plantejat un model diferent i que la seva assemblea ha fet un esforç important per acceptar formar govern amb qui fins ara era un dels principals representants del model que volem canviar. És cert que ERC, com a soci minoritari, també ha format part dels governs de CiU i del PSC. Tot i així es va valorar que els darrers quatre anys sense representació, un equip de persones totalment nou, els acords subscrits i l’anàlisi dels resultats electorals demanaven provar de formar-hi govern.

Ple de cartipàs.
Malgrat que el PSC es desmarqués d’un acord present o futur sí que es van intentar acostar posicions de cares al ple de cartipàs. IPS-CUP va proposar no només no apujar sous sinó ajustar els sous i indemnitzacions que han de percebre els regidors, especialment del govern. I també l’assignació als grups, ja que en aquest mandat n’hi haurà dos més que en el passat amb l’augment de costos que implica. L’objectiu era que malgrat aquest fet, i l’adaptació a la llei amb despeses extres de seguretat social, etc, el resultat global final no suposés un augment dels costos de l‘ajuntament en aquest capítol. Pel que fa als càrrecs de confiança IPS-CUP ja va manifestar la seva oposició a uns càrrecs que en principi són per l’ajuntament però que massa sovint han estat càrrecs de partit i al servei del partit. Es va acordar almenys limitar-ne el nombre, sou i que la forma de selecció fos consensuada i atenent a criteris tècnics i no d’obediència partidista. En aquest sentit l’acord amb el PSC, si bé va impedir la rebaixa que reclamàvem, tampoc va comportar un augment de sous i indemnitzacions (sí però de costos globals). En el tema de càrrecs de confiança cal dir que en les negociacions per a la seva entrada al govern en van reclamar un de propi, cosa que no es va acceptar en la línia d’aquesta reducció i de nous criteris per a determinar-los. Finalment la proposta que es va aprovar al plenari suposa un ajustament pel que fa a les retribucions que percebran els regidors del govern i una congelació que consolida la rebaixa que ja va fer l’anterior govern respecte dels grups, i amb un increment de les retribucions per assistència a Ple per als regidors, sol·licitada pels grups de l’oposició.

IPS-CUP inicia aquesta nova etapa, entrant per primera vegada al govern saltenc. Som conscients que la situació de minoria no afavorirà poder aprovar fàcilment les propostes que portem. Sigui com sigui l’actitud sempre serà propositiva, buscant l’acord i exposant clarament el motius de la proposta perquè tothom els pugui conèixer clarament. Aplicar la transparència. A partir d’aquí s’avançarà en tot el que es pugui, i que els suports permetin. Alhora IPS-CUP es referma en la necessitat de combinar la tasca a l’ajuntament amb un treball a fora de la institució. És a dir: per un costat promovent polítiques municipals que ens facin avançar cap al model de poble que volem. I per l’altra seguir construint aquest projecte participant i impulsant entitats culturals, socials, cooperatives, de defensa dels drets de les persones, lluitant per la independència del nostre país i oferint i fent créixer un referent polític d’unitat popular.

Salt, 2 de setembre de 2015.

Molt bon dia a tothom, novament em pertoca realitzar aquest discurs d’investidura, aquesta vegada però, encara més ben acompanyat que ara fa quatre anys. Amb l’Eva Rigau que repeteix i la Marta Guillaumes que s’estrena com a regidora d’aquest consistori

Tots tres hem pres possessió de la nostra acta de regidors amb una fórmula que no compartim i al igual q fa quatre anys, hem promès per imperatiu legal una constitució que no ens representa. És per aquest motiu que un cop fet aquest tràmit, volem manifestar el nostre compromís amb l’expressió democràtica de la voluntat ciutadana i anunciem que restem a disposició del nou Parlament, del President i del Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre de 2015, per exercir l’autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament amb totes les nostres institucions, L’ESTAT CATALÀ, LLIURE I SOBIRÀ.

Dit això, primer de tot volia felicitar i agrair a totes les persones que s’han implicat en aquesta campanya, a totes les persones que viuen el seu poble, el seu país, de manera activa, implicant-s’hi perquè sigui un lloc millor per viure (més just, més democràtic i més lliure). Les que participem en la política institucional i les que empenyen des del carrer, des dels moviments socials, des de les entitats culturals, esportives, associacions de veïns, AMPES, etc. Vam encarar les eleccions municipals parlant de la necessitat de superar l’alternança entre els partits que ens han governat sempre i iniciar un canvi de veritat. Un canvi de model que significa posar en marxa un projecte col·lectiu. Un projecte on el poble sigui el protagonista actiu del seu propi desenvolupament, on la prioritat estigui en la millora de la qualitat de vida de totes les persones (independentment de quina sigui la seva procedència), en la millora dels barris i la preservació del nostre entorn natural en comptes del model de creixement especulatiu que hem viscut. Un projecte per crear xarxa social, per promoure la cultura popular, la formació de les persones i la generació d’expectatives. Un projecte de poble compromès amb la realitat nacional i social de la qual formem part i amb el procés per la independència del nostre país.

I la veritat és que els resultats han anat força en aquesta línia. El bipartidisme s’ha acabat. Aquest perd sis regidors mentre que forces com ERC, IPS-CUP i Canviem Salt augmenten fins a 7 regidors la seva representació. Tot i així, ni l’aritmètica posa les coses tant fàcils ni pensem que la política és allò que discuteixen i voten uns quants càrrecs electes entre aquestes quatre parets. Des d’IPS-CUP sempre hem pensat que per tirar endavant un projecte col·lectiu, una transformació com la que ens plantegem, cal un treball des de dins i des de fora la institució, amb transparència i intentant crear complicitats. Per fer possible aquest canvi IPS-CUP tenia clar que d’entrada calia un relleu a l’alcaldia. Per això des de bon principi vam decidir donar suport a la nova candidatura d’ERC. I vam donar aquest suport sense ambigüitats, sense cap condicionant sobre càrrecs ni governs. I alhora vam explorar coincidències per al govern i la governabilitat del nostre ajuntament.

Sobre aquesta darrera qüestió volem manifestar que les nostres preferències, així ho hem dit i ho repetim aquí, són les d’un govern de canvi, format per ERC, IPS-CUP i Canviem Salt. No obstant i fruit de les últimes propostes, l’assemblea d’IPS-CUP decidirà en breu quina serà la seva vinculació amb el futur govern saltenc.

Sigui com sigui, allò més important per als saltencs i saltenques, serà si entre tots plegats podem donar resposta a les principals necessitats, problemes i reptes que tenim i dibuixar escenaris prometedors de futur. I si amb tot això, som capaços de fer sentir que la ciutadania i els seus representants, anem en el mateix vaixell encara que debatem sobre el rumb a seguir, segur que l’esforç haurà valgut la pena.

Moltes gràcies a tots.

Visca Salt i visca Catalunya lliure!