Sobre el desenvolupament urbanístic de a zona sud de Salt
Salt, amb una població que volta els 30000 habitants, és exemple d’un municipi de la perifèria d’una capital que ha crescut a batzegades, de manera accelerada en diferents períodes d’expansió, de migracions, etc. Un creixement que molt sovint ha vingut impulsat o acompanyat de l’especulació i caracteritzat per una manca de previsió i/o voluntat d’abordar les noves necessitats que comporta. Alhora pensem que ha faltat un debat perquè fos la pròpia gent de Salt qui triés si el seu poble havia de créixer més o de quina manera volia fer-ho. Per això hem proposat que, com a mínim, el model de desenvolupament sigui decidit a partir d’un ampli debat i participació dels saltencs i saltenques.
D’aquest tipus de creixement, que qui més qui menys reconeix, se n’ha responsabilitzat la darrera etapa del franquisme. I és cert. Però, i després?. Hem canviat el model? Les dècades posteriors han servit gaire per revertir un model que pensa poc en les necessitats de les persones que han de viure en aquell municipi? O hem anat passant etapes de més i de menys, seguint més el corrent general que guiats per uns objectius estratègics com a poble?
Els fets ens diuen que el model de perifèria comercial i residencial massificat de l’àrea urbana segueix insistint a mantenir-se. El model de vendre’s el territori a la que et donin quatre calers mentre es generen noves necessitats, no s’ha abandonat. Només depèn de la conjuntura econòmica general, que les condicions siguin més o menys favorables. No hem après res?
Dels 800 i escaig habitatges de la zona Massana avui encara s’estan acabant d’omplir els darrers immobles. Això no ha impedit que s’aprovessin plans urbanístics com el del Mas Masó, (més de 700 habitatges), que més de quinze anys després de la seva aprovació encara hi hagi un munt de solars buits, construccions paralitzades i un edifici ocupat. El Pla de Salt, (més de 400 habitatges),a mig fer i omplir. Amb tot, en el penúltim mandat i amb oposició veïnal, no hi va haver manies per aprovar el pla urbanístic de Frigorífics del Ter (amb 200 habitatges més), i això sense comptar que en el nucli urbà hi ha prop d’un miler d’habitatges buits. I ara hem d’impulsar un nou creixement urbanístic a la zona sud?
Al llarg del temps ens hem oposat a plans urbanístics que perpetuaven aquest model. Hem al·legat contra plans d’habitatge que ens deien que necessitàvem construir una barbaritat de pisos més sense justificar d’on venia aquesta demanda. Del creixement natural de la nostra població no. Doncs a què o a qui hem de respondre sinó és a les necessitats de la nostra població? El problema en matèria d’habitatge no el tenim en la falta d’aquest sinó en les possibilitats econòmiques d’accedir-hi. Durant molts anys, fins i tot l’habitatge de protecció oficial ha servit d’excusa per al creixement urbanístic. Perquè aquestes ajudes no es donaven per exemple per a habitatges de segona mà, o per a l’adquisició d’habitatge per al lloguer social?
A nivell de desenvolupament econòmic tampoc s’ha anat més enllà de buscar IBIs, ICIOs i tot d’impostos lligats a anar ocupant tot el sòl del municipi. I quan t’has gastat aquests diners, massa sovint en polítiques de façana, o arriba una època de recessió, només et queden les necessitats generades per aquest creixement.
Fer més del mateix et porta a obtenir més dels mateixos resultats, Per tant, si vols un resultat diferent potser que pensis a fer alguna cosa diferent.
Des d’Independents per Salt – Candidatura d’Unitat Popular sempre hem dit que la nostra aposta no està en ser més sinó en viure millor els que hi som, sigui quina sigui la nostra procedència. Que ens volem centrar en la millora dels barris que ja existeixen i fixar la població, en abordar les necessitats actuals i fer una bona previsió de les futures, en un creixement en qualitat i no en quantitat. Sabem que no som un municipi ric i que hi ha moltes necessitats i reptes difícils d’abordar en el termini de temps que desitjaríem però ens neguem a la política de xutar la pilota endavant per fer veure que hem fet qui sap què. Sabem que la nostra aposta és un canvi de paradigma, que requereix solucions imaginatives, crear cohesió i identitat de poble a partir de teixir xarxa social, d’impulsar i recolzar petites iniciatives molt lligades al territori. La nostra aposta passa per una activitat econòmica de proximitat, pel petit comerç, per impulsar una economia social, cooperativa, etc. La nostra aposta passa per una economia menys dependent, per una diversificació de l’activitat econòmica i per una visió de més llarg termini. Passa per atreure una oferta laboral de major estabilitat i formació. En els darrers vuit anys s’han requalificat per exemple totes les zones industrials que hi havia convertint-les en comercials.
I evidentment, amb aquest model de desenvolupament, ja fa anys que l’especulació té els ulls posats a la zona sud de l’Avinguda de la Pau i del Camí dels Carlins. L’anterior alcalde Jaume Torramadé ja va manifestar alguna cosa com que tenia pendent de desenvolupar aquest sector per poder-se retirar tranquil. No sabem si era per compromisos pendents o per quin motiu però a IPS-CUP sempre ens va sobtar que una fita de la feina feta sigui un creixement urbanístic i no la reducció de la pobresa que hi ha a la població, per posar un exemple. I en aquests moments, on un nou govern canvia per primer cop l’alternança CiU-PSC, on sorgeix una oportunitat per iniciar un camí diferent, apareix la proposta d’IKEA d’instal·lar-se en aquests terrenys. I per tant es reobre tot el conte de la lletera del desenvolupament urbanístic de la zona sud de Salt.
Per IPS-CUP estem davant del perill de donar un nou impuls aquest model caduc. Un model de creixement forçat, de major mobilitat de població. Un creixement que pot suposar un desplaçament del centre i una suburbialització de l’actual que, en la seva centralitat té una fortalesa per fer front a unes necessitats molt importants. Un model d’activitat econòmica de monosector, de grans empreses amb centres de decisió molt allunyats de casa nostra, de progressiva desertització de l’activitat econòmica de Salt i dels municipis de l’entorn. Ens parlen de la creació de llocs de treball, però diversos estudis alerten que es perden més llocs de treball que els que es generen, i més precaris. I a tot plegat s’hi suma que no hi ha cap mena d’estudi sobre la mobilitat que haurà de suportar aquest sector o que no hi ha cap mena de previsió dels equipaments i serveis públics que es necessitaran en el futur, etc
En definitiva pensem que estem davant d’un nou impuls a l’especulació, davant d’un nou impuls a un model de dependència i generador de noves necessitats. Com hem dit en moltes ocasions, un model de pa per avui i gana per demà quan a Salt ja fa molt de temps que som demà.