Reproduïm l’entrevista que GISELA PLADEVEYA des d’El Punt Avui li va fer a Cris Sibina, publicada l’11 d’abril de 2019
– Diu que una de les riqueses que té Salt és la seva gent i que, això, s’ha de fer valer
– Defensa les tasques intangibles per fomentar la cohesió social
Pedagoga de professió, està especialitzada en l’àmbit de l’educació i la inclusió social. Treballa actualment en una escola. Resideix des del 2002 a Salt, on viu en una zona fronterera entre el barri Centre i el del Veïnat. Ha format part de la llista d’IpS-CUP des del 2011 (tant en els comicis municipals d’aquell any com en els del 2015, va anar de número quatre a la candidatura).
“Creiem en un poble actiu, solidari, sostenible, on hi hagi igualtat d’oportunitats i una educació 360º, que sigui de qualitat i pública per a tothom.” Són paraules de Cris Sibina, qui encapçalarà la candidatura d’IpS-CUP a Salt en les eleccions municipals del 26 de maig. Agafa el relleu a Ferran Burch, que va ser alcaldable del partit tant en la cita a les urnes del 2011 com en la del 2015. La formació indica que es vol revertir la vulnerabilitat que afecta bona part de la població, garantint drets bàsics com ara l’habitatge i facilitant l’accés a la cultura a totes les persones de la vila. Un altre eix és el compromís amb l’1-O i amb el camí cap a la República Catalana.
Enguany es posarà al capdavant de la llista. Amb quina sensació ho afronta?
IpS-CUP és un projecte col·lectiu. Moltes de les persones que en formem part estem vinculades a diferents espais socials. A la formació, el procés que fem servir és el de deliberació i votació entre els participants de les assemblees, que van considerar oportú que anés de cap de llista. Estic amb molta il·lusió i ganes de fer feina. El nostre partit, però, no té tant a veure amb quines persones encapçalen la candidatura, ja que la política la decidim en les assemblees. La base del programa continuarà sent la mateixa. Els temes que estem abordant són, en general, els que sempre hem defensat.
Un dels aspectes importants d’aquest mandat ha sigut el pla educatiu de Salt, en el qual se l’ha vist molt implicada.
Sí, formo part de SalT’educa. El pla té el seu origen en una petició que es va fer des d’aquesta plataforma ciutadana, que l’estiu del 2017 va demanar a l’Ajuntament que es realitzés un estudi sobre la realitat socioeducativa al municipi, amb l’objectiu d’introduir millores en aquest àmbit i combatre la segregació escolar. Penso realment que si la plataforma SalT’educa no hagués existit, el pla educatiu de ciutat no seria ara mateix una realitat. La pressió social va fer, d’alguna manera, que el consistori hi comencés a treballar i impulsés el document. Al final l’Ajuntament ha sigut qui ha posat els diners per contractar l’empresa que va fer el seguiment, l’estudi, la diagnosi i el plantejament de les accions que s’hi recullen. Però va ser la plataforma la que va denunciar i posar sobre la taula com estava la situació a Salt, i també ha marcat els tempos per tal que el pla es fes abans que s’acabés aquest mandat.
S’hi inclouen més d’un centenar d’accions. Què en destacaria, del contingut?
Tal com es va fer, un dels objectius era que passés pel ple de l’Ajuntament i fos aprovat pels diferents grups. És a dir, que el pla sigués una qüestió de municipi, més que no pas de partits. Ara no s’hi val a badar. Les formacions que hi van donar suport han de treballar i garantir que les propostes que s’hi plantegen es vagin implantant. Tant l’equip de govern com l’oposició han de dur a terme aquesta feina de control perquè es vagi desenvolupant i no es dilati en el temps.
Quina reflexió o valoració fa sobre el problema de la segregació escolar?
Aquí hi ha diferents qüestions. A Salt no només hi ha segregació en l’educació formal i reglada, sinó també en molts altres àmbits, com ara en les activitats que es fan en període estival, en les extraescolars… Un dels eixos que prioritzem és intentar universalitzar l’educació, la cultura i l’esport. És important ampliar la participació en aquests camps a tota la ciutadania. Justament, en la vessant escolar s’hauria de poder actuar més fàcilment, ja que tant la primària com la secundària són estudis obligatoris i, per tant, són uns espais on tothom hi ha de ser. El que no trobem just és que hi hagi infants que puguin anar a una escola o a una altra en funció de la renda de la seva família.
En quins altres eixos clau es centren?
Un d’ells és que els nostres veïns i veïnes puguin viure en millors condicions al municipi. Vetllar pel benestar de les persones i garantir que tothom tingui un lloc on viure, on poder-se formar i desenvolupar amb normalitat. Ja s’ha anat fent molta feina en aquest àmbit i s’ha de continuar. Salt ha passat de tenir un miler de pisos buits a tenir-ne actualment la meitat. Hi ha entre 400 i 500 habitatges als quals s’ha donat una sortida, sigui amb lloguer social, sigui perquè els particulars han actuat i els han posat a la venda o de lloguer. Hi continuarem dedicant esforços. Sobretot pel que fa als pisos buits que són d’entitats bancàries, ja que encara tenim molts problemes perquè els posin a disposició de les persones.
El 2015, IpS-CUP va aconseguir tres regidors i aquest mandat ha format part de l’equip de govern, juntament amb ERC, que va obtenir cinc edils. Veu possible revalidar els resultats?
Estic convençuda que conservarem els tres regidors i que fins i tot en podríem treure un quart. En Ferran Burch, la Marta Guillaumes i l’Eva Rigau han fet molt bona feina des de les regidories. Han potenciat la participació ciutadana, i donem ple suport a l’Ateneu Popular. Es van posar en marxa per primer cop a Salt els pressupostos participatius i s’ha passat del consell de ciutat als consells de barris, que són més propers a les persones i a les associacions de veïns. La creació de grans infraestructures són productes d’un mandat més fàcils d’ensenyar, però hi ha tasques intangibles més importants per fer, que no ens hipotequen econòmicament, que creen barri i que afavoreixen la cohesió social.
Per quin Salt advoca?
El que em va portar a viure a Salt va ser la seva gent. És un dels grans valors. La llàstima és l’estigma que tenim a sobre. Per combatre-ho, veig erroni que ens centrem en coses molt materials, que hàgim de demostrar qui sap què. A Salt hi ha unes persones extraordinàries, amb una creativitat i riquesa cultural impressionant. Això s’ha de fer valdre. Em fa molt mal al cor quan s’usa la política per atacar o menysprear els veïns. Per exemple, moltes vegades es criminalitzen les ocupacions, en comptes d’assenyalar les entitats bancàries. I per tal que els discursos de l’extrema dreta no arrelin, és important la participació i que tinguem més coneixement mutu entre nosaltres.
