Diumenge al vespre, quan tancàvem el local després de la llarga jornada electoral, vam coincidir amb un grup d’una altra formació política. Nosaltres encara en xoc per l’augment de l’extrema dreta ens vam aturar per compartir la valoració dels resultats. Aquests, malgrat no haver tingut uns bons resultats, es mostraven feliços. Hem guanyat! Deien. Ho vam trobar sorprenent. Encara que en puguem fer lectures diferents, el resultat és el mateix, el feixisme avança.
Aquest és el resultat de legitimar el discurs que utilitza l’extrema dreta, i a més, voler-lo replicar per aconseguir rèdit electoral. Quan vols vendre el discurs de la por, de més seguretat, de la necessitat de més vigilància, més cossos de seguretat… la gent prefereix comprar el qui en té la patent. S’ha normalitzat massa un tipus de missatge, que sense dir-ho, estigmatitza i criminalitza un sector de la població. Sense posar de manifest la realitat, que tots som víctimes d’aquest sistema insostenible. Una socialdemocràcia que fracassa i que ha anat cedint en enfront de la pressió del capital fins a reduir les intervencions públiques a no res. Però no patiu que tindrem un gran clúster sanitari que ho arreglarà tot!
En el cas de Salt, el fet de no voler reconèixer la ciutat que tenim i visualitzar les problemàtiques reals que pateixen els nostres veïns i veïnes, no ajuda a fer que les persones tinguin confiança amb els governants. Part de l’auge ha estat la falta de reconeixement de les pròpies problemàtiques que pateix el poble. No es pot amagar la pols sota l’estora perquè després cada vegada n’hi ha més. No reconèixer que tenim parts de la ciutat massa degradades, que som un dels pobles més pobres de Catalunya, que hi ha molt patiment per part d’un alt percentatge de les famílies, que part de la població no té dret a vot… fer com si tot anés bé, i centrar-se a fer propostes municipals de cara a la galeria per fer veure que som una altra cosa, no ajuda.
La majoria de governs que ens han precedit han anat dissenyant el perfil d’un poble perifèric, dormitori, lloc de pas, polígon comercial… desatenent la necessitat de crear xarxa social, vincle i identitat de poble. Malauradament en aquesta campanya veiem que el model que es proposa continua sent el mateix.
Una altra qüestió molt preocupant, que hem vist en aquesta jornada electoral, ha estat la seducció de certes comunitats per aconseguir un percentatge de vot fidel. Sí, això s’ha fet sempre, diuen… No se n’adonen, com amb aquest tipus d’accions incorporem el racisme, utilitzant un electorat vulnerable a mercè de comunitats que funcionen amb dinàmiques autoritàries i piramidals. Es dóna potestat immerescuda a comunitats patriarcals amb un masclisme inherent, les quals no es dubte a fer-ne ús per arreplegar quatre vots. Molt en farem de tenir una Conselleria de feminismes si no som conseqüents i donem poder i autoritat a aquestes figures. Quanta raó té Minna Salami quan diu que “La descolonització també ha de ser despatriarcalització” però malauradament no anem cap aquesta direcció.
Des d’IPS-CUP fa temps que defensem un altre model de poble, que no vulgui créixer en quantitat i ho faci en qualitat. En qualitat de vida per a les persones que hi viuen desvinculant-se d’aquest complexe d’inferioritat i creant sentiment de pertinença a través d’enfortir els vincles i la xarxa social. Fer de la comunitat protagonista i sobirana de la seva riquesa i orgull de poble.
En aquestes eleccions no ha guanyat ningú i tots hi tenim molt a perdre.
És l’hora del poble. Fem poble. Projecte col·lectiu.
Independents per Salt-CUP
