L’erradicació del glifosat

Des de principis de 2018 l’Ajuntament de Salt ha erradicat l’ús d’herbicides que contenen Glifosat als espais verds. Aquesta mesura fa que Salt se sumi a altres municipis de Catalunya que n’han eliminat el seu ús

El Glifosat és un herbicida d’acció sistèmica que s’ha utilitzat a la Unió Europea durant dècades. És un dels herbicides més utilitzats a tot el món i s’utilitza per controlar les males herbes a la via pública.

Des de fa anys, diverses organitzacions ecologistes i científiques han denunciat els potencials efectes nocius de l’herbicida Glifosat per a la salut humana. Al març de 2015 la Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el Glifosat com a potencialment cancerigen per als humans i amb impactes sobre el medi ambient ja que contamina els sòls, l’aigua i afecta altres éssers vius. Aquest 11 d’agost un jurat de Califòrnia (EEUU) ha condemnat la multinacional dels fitosanitaris Monsanto a indemnitzar a un jardiner que la va denunciar per ser la responsable del seu càncer. Per primer cop, doncs, la justícia ha emès una sentència en què es relaciona l’ús de l’herbicida amb el càncer.

L’Ajuntament de Salt fent prevaldre el principi de la precaució, donant compliment a l’acord del Ple municipal de 23 de novembre de 2015 i essent coherents amb la jardineria funcional i sostenible ha erradicat el Glifosat als espais verds aquest 2018. L’eliminació de l’ús del Glifosat està comportant un canvi en el paisatge del verd urbà ja que implica un augment del verd efectiu a la ciutat i que implica un procés d’adaptació al nou paradigma de naturalització dels espais urbans. Es tracta de processos llargs, amb una dosi d’assaig i reflexió del procés imprescindible.

La jardineria funcional i sostenible és l’aposta de l’Ajuntament de Salt per tal d’equilibrar criteris estètics i paisatgístics amb els funcionals i d’ús. A la pràctica això vol dir que es porta a terme una gestió sostenible dels espais verds amb tècniques com ara la lluita biològica contra plagues (amb depredadors naturals), la naturalització dels espais verds (amb proves pilot d’enjardinament públic per augmentar la biodiversitat) i l’ús de tècniques respectuoses amb l’entorn per a eliminar les males herbes (ús de vinagre i desherbat manual). Aquesta aposta per la jardineria funcional i sostenible no només fa que s’apliquin alternatives més respectuoses amb la salut de les persones i el medi ambient sinó que a més faciliten la trobada entre el veinatge i l’equilibri ambiental.