Cris Sibina i Marta guillaumes en els parlaments

HI ÉREM, HI SOM I HI SEREM!

Avui diumenge 15 de gener la gent d’Independents per Salt-CUP (IPS-CUP) hem fet un vermut com a acte de rebuda d’aquest 2023 i com a acte de retrobament de persones que fa molts anys que en formem part i també de persones amb qui hem compartit espais de treball, reivindicacions i lluites. 

El nostre és un projecte col·lectiu que té unes arrels profundes. Unes arrels que neixen d’una defensa ferma de la unitat popular entesa com a eina que ens ha de permetre avançar en drets i assolir la República catalana independent. IPS-CUP és com un arbre.I com tots els arbres té arrels, tronc i branques. Les nostres arrels venen de lluny (de fa més de 30 anys!) i el tronc l’hem anat enfortint amb el pas dels anys fet que demostra que hi érem, que hi som i, sobretot, que tenim voluntat de ser i de ser-hi!. 

Els anys electorals, com aquest 2023 que acabem d’estrenar, són un impuls per recordar les arrels i per reforçar el tronc i les branques. Són anys on les propostes polítiques prenen especial rellevància i on és important preparar-nos per fer avançar la nostra proposta política municipal a tots nivells. Perquè el municipalisme no és només una eina de transformació de la societat sinó també un projecte d’autoorganització i de lluita. 

Aquest 2023 ens tornem a trobar en un any d’eleccions. Aquests darrers quatre anys hem format part del plenari a l’oposició amb un govern de majoria absoluta. La legislatura anterior (2015-2019) va ser complicada pel fet de formar part d’un govern en minoria i nosaltres com a minoria en aquest govern. Tot i això vam poder tirar endavant alguns projectes en l’àmbit de la participació ciutadana, l’habitatge, l’entorn natural i la cultura així com canviar algunes dinàmiques i maneres de fer en la política municipal. Aquesta legislatura ha estat molt diferent. Ha estat una legislatura de denúncia, de posar sobre la taula propostes que massa vegades no han estat recollides per l’equip de govern. Una legislatura per reivindicar que hi ha una altre manera de fer política municipal. 

De l’experiència municipal hem après que les institucions tenen límits, però també potencialitats. Que dins les institucions hi trobem resistències, però també oportunitats. El repte és ara i aquí per a continuar essent tensor i altaveu alhora. Tensor de les polítiques públiques cap a l’esquerra i altaveu de lluites al carrer. Amb un peu a la institució i un altre al carrer. 

Tenim clar quin és el poble que volem. Un poble de cohesió, d’equitat, de fixació de la població, d’identificació comuna amb Salt i amb una economia estable. Un poble amb un desenvolupament en equilibri amb l’entorn natural, participatiu, protagonista, que crea i aprèn. Un poble compromès amb les lluites. 

Per tal de compartir quin és el nostre projecte per Salt ja des de l’any passat vam iniciar un cicle de xerrades. Vam començar a l’estiu amb la xerrada sobre Renta Bàsica Universal i vam continuar a la tardor amb la xerrada sobre Mobilitat. A partir d’ara i fins a l’inici de la campanya electoral ens proposem continuar amb aquest cicle de xerrades on parlarem de llengua, educació, seguretat, cultura popular i comerç així com un seguit d’accions puntuals per reivindicar el dret a vot de totes les saltenques i saltencs i altres accions relacionades amb la defensa de l’entorn natural. 

Serveixin aquestes línies per animar a tothom a enfortir el tronc d’IPS-CUP i fer créixer aquest projecte i encarar amb força aquest any electoral. Un poble organitzat potser és una de les eines més potents que existeix per a la transformació dels municipis. I tal i com ens deia Joan Fusté: 

“Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.

Per tant, organitzem-nos, lluitem i enfortim el projecte d’IPS-CUP. Ara més que mai som necessàries!. 

Cris Sibina i Marta Guillaumes

Aigua pública, per fi

Article conjunt entre en Lluc Salellas, cap de l’oposició a l’Ajuntament de Girona i portaveu de Guanyem Girona, Cris Sibina, portaveu i regidora d’Independents per Salt a l’Ajuntament de Salt i Edgar Castellanos, portaveu de Poble Actiu de Sarrià de Ter.

Divendres, al bell mig de Fires, un 4 de novembre. Aquest va ser el dia en què els Ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter van aprovar definitivament la gestió pública de l’aigua als seus respectius municipis a través d’una empresa pública de nom CATSA. La decisió va passar sense gaire rebombori malgrat que la transcendència de la mateixa és indubtable. Després de més de 40 anys de gestió externalitzada de l’aigua a través de l’empresa GIRONA SA, i diverses fórmules administratives, que havien portat aquesta empresa a tenir el control del timó i també dels beneficis, les inversions i del coneixement associat al cicle de l’aigua, tot queda en mans públiques a través d’una gestió plenament democràtica. És doncs, una notícia a celebrar, especialment per aquells qui, encapçalats per entitats com l’Ateneu Naturalista de Girona que van van ser els primers a aixecar la bandera de la municipalització o la Plataforma Aigua És Vida, portem més d’una dècada reclamant la gestió pública d’un bé universal com és l’aigua. Aigua pública, per fi.

Ara bé, aquest canvi que iniciem aquesta tardor ens ha de servir també per mirar com hem arribat fins aquí, els objectius assolits i també aquells que han quedat pel camí. En primer lloc, des d’aquelles primeres alertes que la gestió de l’aigua pivotada per GIRONA SA no era la més adequada i que podia tenir indicis d’irregularitats fins avui han passat moltes coses. De la negació per part dels governs municipals (PSC o CiU) al principi a la validació fefaent que les advertències populars eren ben fonamentades. Cal recordar, en aquest sentit, que l’Ajuntament de Girona ha passat de menystenir les acusacions de mala gestió a reclamar, finalment, 13 milions d’euors a Girona SA per incompliments contractuals i manca d’inversions compromeses. I, alerta, aquesta xifra és la que s’ha pogut certificar; les sospites van més enllà.

Una xifra que mostra com, per exemple, la pròrroga que es va fer amb l’empresa privada l’any 2012 va ser un error. La gestió era nefasta i el governs de CiU (a Girona i Salt) i d’ERC (a Sarrià) van donar vuit anys més de concessió a Girona SA en el marc de l’empresa mixta (AGISSA) i només van executar parcialment les noves mesures de control previstes. Així, es van començar a fer auditories, que han sigut claus per conèixer el que passava en la gestió de l’aigua, però, en canvi, no es va contractar mai la persona prevista per fer un control públic i permanent de la gestió que es feia del servei d’aigua per part de l’actor privat. El motiu d’aquesta no contractació no va quedar mai clar. Però el tema no es va accelarar fins que al 2015 la CUP va presentar una denúncia contra Girona SA. Es van veure indicis de delicte i al 2017 la justícia va decidir que Girona SA no podia ser més la responsable de la gestió de l’aigua als tres municipis i va obligar l’Ajuntament de Girona a liderar una gestió pública malgrat que el contracte marcava que fins a 31 de desembre de 2020 aquesta depenia d’AGISSA.

Aquest és el punt de partida de la municipalització que hem viscut cinc anys després. Cinc anys que podrien haver estat menys. Sens dubte. Cinc anys que podrien haver inclòs un procés participatiu de debò perquè la municipalització impliqués també un canvi en la governança d’un bé com és el de l’aigua. Cinc anys que podrien haver servit per actualitzar les tarifes i fer-les més progressives d’acord, per exemple, amb la quantitat de persones que viuen en cada llar. Cinc anys que podrien haver servit per incorporar d’una manera més clara el dret universal a l’accés a l’aigua amb temes com l’accés a aquest bé en situacions de vulnerabilitat. Cinc anys que podrien haver servit per tenir un diàleg més clar i transparent amb els treballadors del servei. Cinc anys doncs, que podrien haver donat per molt i per més.

Però s’ha arribat fins aquí, i malgrat que valorem que s’han perdut algunes oportunitats, avui, aquells que fa anys que vam posar la necessitat de municipalitzar l’aigua als nostres municipis, hem de reivindicar que ho hem aconseguit. Perquè no guanyem cada dia i perquè és també un exemple per a molts altres municipis que ens envolten. Un exemple que, si ho creus, ho pots arribar a aconseguir. Una demostració que en temps convulsos, de crisi i de desigualtats, l’esperança i la perseverança són valors a preservar. Perquè es pot guanyar a favor d’allò que necessita i afavoreix les majories.

Acabem. A partir d’ara, ens queden, com a mínim, dues coses més a fer. Per un costat, fer les coses de forma excel·lent per liderar els propers governs als nostres municipis i avançar en tot allò que no hem avançat en la gestió de l’aigua, com és per exemple, el de garantir el dret de l’accés a l’aigua a les persones més vulnerables. Per l’altre, esperar que si arriba el dia del judici, si hi ha qui va gestionar l’aigua a Girona, Salt i Sarrià amb l’objectiu de treure’n beneficis personals en pagui les conseqüències. Perquè l’aigua és un patrimoni de totes i tots i perquè amb l’aigua no s’hi juga. D’això ha d’anar la nova empresa pública. De fer les coses amb sentit comú i benefici general. D’això i de resoldre, una vegada per totes, qui i com és responsable la potabilitzadora de Montfullà. Comença un nou capítol.